L’escoliosi és una desviació lateral de la columna vertebral a la línia que formen les vèrtebres, que en comptes de ser recta, té una forma d’”S” o de “C” Se sol detectar amb major freqüència en noies i entre els 8 i els 18 anys, tot i que pot donar-se a qualsevol edat.

El 70% dels casos, la causa és desconeguda  i s’anomena “escoliosi idiopàtica”, el 10% és congènit, de naixement (malformació d’una vèrtebra,…) i el 20% apareix com efecte de problemes neuromusculars (problemes estructurals).

Els pares han d’estar atents a certes senyals com ara una espatlla o un maluc més alt o que la roba  no s’ajusta bé.  Poden presentar-se dolors d’esquena o a les cames i dificultat per tenir una postura correcta, que són passats per alt com simples  “dolors de creixement”. Si es deixa evolucionar, l’escoliosi pot esdevenir cada cop pitjor, deformar la columna i afectar òrgans vitals com per exemple pulmons i cor.

Els tractaments tradicionals inclouen aparells de suport, col•locació de vares o barres a la columna mitjançant la cirurgía o l’ús de cotilles ortopèdiques correctives, dissenyades per frenar el desenvolupament d’aquesta curvatura en comptes de corretgir-la.

Mentre que la quiropràctica busca una solució a l’origen del problema reeducant la columna i canviant el patró de funcionament de l’estructura, perquè els resultats siguin millors i més duradors.

 

A Quiropráctica Específica

Hi ha múltiples factors que afecten a l’estructura vertebral provocant desalineacions o interferències al sistema nerviòs, és a dir, subluxacions vertebrals. Quan existeix una escoliosi la provabilitat que existeixin subluxacions vertebrals es dispara. En aquest cas, l’objectiu de la quiropràctica no és tant corregir l’escoliosi en sí, sinó les subluxacions que aquesta pot provocar, per la qual cosa la cura quiropràctica en situacions d’escoliosi és especialment important per mantenir la columna vertebral flexible i el sistema nerviòs funcionant de manera òptima.

Estudi sobre l’escoliosi idiopàtica a nens i adolescents

Objectiu: La voluntat d’aquest estudi és el de demostrar l’efectivitat de l’anàlisi i correcció neuroestructural en dos grups de joves adolescents, un grup A de 14 persones amb escoliosi idiopàtica i un grup B amb curvatures vertebrals ‘sub-escoliòtiques’.

Métodes: Es van analitzar les radiografies dels dos grups de pacients abans de començar l’estudii desprès de dues setmanes de correccions neuroestructurals sistemàtiques amb una tècnica específicament dissenyada per l’escoliosi. El grup A el conformaven 14 subjectes d’edats compreses entre 7 i 16 anys amb un mínim d’onze graus de curvatura vertebral. Mentre que al grup B s’hi trobaven 22 pacients d’entre 2 i 17 anys, amb una curvatura inferior, d’entre 7 i 10 graus.

Resultats: El grup A va experimentar un percentatge mitjà de millora als seus graus de curvatura d’un 25’96% en una mitja de 4’75 correccions totals, mentre el grup B va experimentar una millora del 100% comprovant les radiografies posteriors!

Els resultats d’aquest estudi indiquen que:

  • 1. Les correccions neuroestructurals específiques aplicades pels quiropràctics són per sí soles un métode d’intervenció considerablement efectiu per l’escoliosi idiopàtica.
  • 2. Actuar sobre el cas abans que la curvatura vertebral sigui considerable, començant amb les correccions neuroestructurals quant abans millor, és més efectiu i dóna més resultats que als casos en els quals la cura quiropràctica s’ha començat a posteriori.